Mobilitat

T’ajudem amb els teus desplaçaments pels municipis del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB).

Sostenibilitat

Amb el nou pdM afavorirem una mobilitat sostenible, eficient i amb menys emissions.

Participació

Volem comptar amb l’opinió de la ciutadania, com a principals usuaris de la mobilitat.

Actualitat

Presentació del pdM 2020-2025 al Consell de Mobilitat ampliat

22 de juliol de 2019
El procés participatiu del nou Pla Director de Mobilitat 2020-2025 (pdM) està arribant al final del seu recorregut. I la presentació realitzada el 17 de juliol al Consell de Mobilitat ampliat de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va ser una de les seves darreres cites. A partir d’aquesta sessió s’inicia la tramitació inicial del pdM, per donar pas a un període d’al·legacions pública que arriba fins al mes d’octubre del 2019. En efecte, la Sala d’Actes del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya va acollir una sessió específica del Consell de Mobilitat ampliat (CMA) per presentar als seus membres els treballs d’elaboració del pdM en la seva fase d’aprovació inicial. Cal recordar que el CMA és un òrgan de consulta i participació cívica i social sobre el funcionament del sistema de transport públic col·lectiu i de la mobilitat en l’àmbit de les 12 comarques del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB). El president del CMA, Antonio Poveda ‒Vicepresident de l’Àrea de Mobilitat i Transport de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)‒ va iniciar l’acte explicant que la convocatòria responia a la necessitat d’informar sobre els treballs de redacció d’un document tan important per a la mobilitat com el nou pdM. Seguidament, es van fer les diferents intervencions sobre el pdM davant els membres assistents del CMA, en destaquem els ponents següents: Isidre Gavin ‒Secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat‒ que va intervenir després del torn de paraula dels assistents per posar de manifest la importància de millorar de coordinar els diferents plans relacionats amb la mobilitat. Pere Torres ‒Director General de l’ATM– que va intervenir al final de la sessió per recollir les paraules d’Isidre Gavin i destacar que ja es treballa en aquesta coordinació entre els diferents organismes. Lluis Alegre ‒Director tècnic de l’ATM‒ que va fer una presentació del pdM, de les seves motivacions i els seus objectius. Xavier Sanyer ‒Secretari del CMA i Cap del Servei de Mobilitat de l’ATM– que va fer una intervenció detallada sobre la diagnosi del pdM, els seus eixos d’actuació i les mesures que es proposen. Després d’aquesta sessió amb el CMA, el darrer acte del procés de participació del pdM està previst pel 20 de setembre del 2019, amb la celebració d’una Jornada oberta de presentació del pdM 2020-2025.

Doble convocatòria per a recollir propostes pel nou pdM

20 de juny de 2019
Encarant la recta final per a l’aprovació inicial del nou Pla Director de Mobilitat 2020‒2025 (pdM), el 19 de juny l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va convocar dues sessions participatives dedicades a formular propostes en relació als 10 eixos que es plantegen per al nou pdM. Es va decidir fer la participació dividida en dos sessions per a poder tractar tots els eixos i recollir el màxim de propostes. Així, la primera de les dues sessions es va dedicar a aspectes de governança i planificació, canvi modal, salut i sostenibilitat, i centres generadors de mobilitat; mentre que la segona es va centrar en les xarxes dels diferents mitjans de transport, dels serveis de transport públic (ferrocarril i autobús), i en la logística i la distribució urbana de mercaderies (DUM). En aquesta ocasió, les sessions es van traslladar a l’Espai Provença de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), un espai adequat per acollir a tots els assistents, que van estar convocats novament entre els agents participants en les jornades organitzades els darrers mesos.  A totes dues sessions es van presentar els eixos estratègics que es plantegen pel nou pdM i que són els següents: Governança, planificació i digitalització de la mobilitat Eines per a una mobilitat saludable Xarxes de mobilitat accessibles i segures Servei de transport públic inclusiu i de qualitat Altres formes de mobilitat responsables i eficients Nova gestió de la DUM i la logística Accés sostenible a les zones d’activitat econòmica i pols de mobilitat Transició energètica i economia circular Eines per la millora contínua de la mobilitat Innovació de la mobilitat La dinàmica participativa que es va seguir en aquestes dues sessions consistia en un primer exercici individual per identificar aquelles consideracions a tenir en compte dels 4 aspectes transversals del pdM ‒salut, gènere, temes socials i innovació‒ en el moment de desenvolupar cadascun dels eixos. A continuació, es va realitzar un treball en grup per definir accions i mesures concretes per a cada eix recollint les aportacions realitzades en la reflexió individual. Detallem les principals propostes sorgides al llarg de la jornada: Sessió 1: Aspectes de governança i planificació, canvi modal, salut i sostenibilitat, i centres generadors de mobilitat. EA0: Governança, planificació i digitalització de la mobilitat Es va parlar de la necessitat d’harmonitzar els diferents plans i trobar punts de confluència entre ells, a més de garantir l’assoliment dels seus objectius. EA1: Eines per a una mobilitat saludable En aquest eix es va destacar l’impacte sobre la salut en la presa de decisions, saber com s’han de fer campanyes de sensibilització i l’impacte que tenen, considerar el peatge urbà a l’àmbit metropolità, i fer accions dissuasòries per evitar l’ús del vehicle privat. EA6: Accés sostenible a les zones d’activitat econòmica i pols de mobilitat  Es va proposar incentivar el transport públic, la intermodalitat i la mobilitat activa, a més de fomentar els plans de mobilitat d’empresa que permeten flexibilitat horària I teletreball. EA7 Transició energètica i economia circular Per aquest eix es va considerar necessari analitzar millor

El vehicle autònom i altres aspectes innovadors de la mobilitat

13 de juny de 2019
El 6 de juny la seu de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va acollir la darrera sessió participativa sectorial dedicada als aspectes més innovadors de la mobilitat i a saber l’impacte que tindran en un futur immediat. Com a totes les sessions participatives realitzades, la primera part de la jornada es va dedicar a fer una presentació per posar en context el nou Pla Director de Mobilitat 2020‒2025 (pdM). Seguidament, es va fer una presentació tècnica dels quatre aspectes innovadors que es van tractar en aquesta sessió:  vehicles de baixes emissions (VBE), vehicles autònoms (VA), digitalització de la mobilitat i polítiques de canvi modal. La sessió sectorial va continuar amb la realització de la dinàmica participativa amb els assistents, establint grups de treball que es van repartir els 4 aspectes innovadors. En el debat posterior les persones convidades a la sessió van destacar els temes següents: VEHICLES DE BAIXES EMISSIONS En un escenari a curt termini (2025), es considera que la convivència de diferents tipus de vehicles serà d’un 25% nets i d’un 75% els restants. La mobilitat elèctrica no es la solució definitiva però cal prioritzar els vehicles menys contaminants. En relació als punts de recarrega cal crear una plataforma única pel territori i que funcioni. També cal obligar a que les benzineres en tinguin. S’evidencia la necessitat de donar més incentius a l’ús i d’adequar les infraestructures elèctriques perquè s’adaptin a la demanda dels punts de recàrrega. Cal augmentar les flotes d’autobusos de VBE, renovar les flotes de vehicles de DUM (distribució urbana de mercaderies) i les flotes públiques de vehicles. VEHICLES AUTÒNOMS S’espera que pel 2040-2050 es produeixi la gran explosió dels vehicles autònoms. Cal desenvolupar un nou marc legislatiu per cada espai on el VA circuli per garantir la seguretat. S’ha de ser prudent amb els drons: caldrà fer moltes proves pilot i establir limitacions. Serà necessari fer inversions per adequar les infraestructures als VA (senyalística, comunicacions…). DIGITALITZACIÓ DE LA MOBILITAT La mobilitat compartida i col·laborativa precisa d’una regulació dels serveis i oferir transport públic a demanda La mobilitat com un servei (MaaS) ha d’integrar i permetre l’accés a diferents serveis complementaris de transport en una única oferta digital de mobilitat, amb la mobilitat activa i un servei eficient de transport públic com a base. Cal compartir dades per qui fa l’algorítmica de qui determina la ruta òptima, això pot provocar un conflicte d’interessos L’ecosistema del usuari és la variable dominant en la MaaS, per sobre de l’ecosistema públic o privat En el sector de la DUM les furgonetes elèctriques compartides canviaran el model de funcionament, es planteja un escenari en el que hi haurà hubs de distribució per fer el repartiment i tornar‒les. POLÍTIQUES DE CANVI MODAL Es calcula que pel 2021 hi haurà un 70% menys de peatges explícit a Catalunya pel que cal estudiar el canvi modal que això suposarà. També es proposa estudiar la implantació d’un peatge urbà, considerat necessari per a reduir la contaminació, per això és necessari estudiar amb detall

Sessió tècnica dedicada als reptes dels Centres Generadors de Mobilitat

17 de maig de 2019
El 16 de maig la seu de l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) va acollir, un cop més, una nova sessió tècnica participativa dedicada a un dels principals factors que determinen els desplaçaments de les persones en el seu dia a dia: els Centres Generadors de Mobilitat (CGM). Dins d’aquest concepte s’inclouen els polígons d’activitat econòmica, els centres sanitaris, educatius i comercials i altres zones que puguin generar una gran afluència de persones, com, per exemple, l’aeroport de Barcelona. Seguint l’esquema habitual d’altres sessions participatives, la primera part de la jornada es va dedicar a fer una presentació per posar en context el nou Pla Director de Mobilitat 2020‒2025 (pdM). A continuació, es va fer una diagnosi dels CGM en la que es va posar de manifest la gran diversitat de punts que atrauen una gran mobilitat a l’àmbit d’actuació del pdM. Així, trobem 800 polígons, 729 centres sanitaris, 3.707 centres educatius (d’educació infantil, primària i secundària), i 131 facultats i escoles universitàries a tot el territori del Sistema Integrat de Mobilitat Metropolitana de Barcelona (SIMMB). La segona part de la sessió tècnica es va realitzar la dinàmica de participació amb tots els assistents, establint grups de treball que van tractar diversos temes relacionats amb la problemàtica de la mobilitat dels CGM. Del debat posterior van sorgir les següents idees principals: Els CGM han d’afrontar nombrosos reptes, com la mobilitat dels treballadors, la conscienciació del paper de les persones en la forma com es desplacen, i en millorar la coordinació i la cooperació entre tots els agents situats als CGM per facilitar una intermodalitat eficient. Cal potenciar la figura del gestor de mobilitat com a actor principal en l’acompanyament, la implementació i seguiment dels plans de desplaçament d’empresa (PDE). És necessari fomentar els avantatges dels PDE: beneficis ambientals, estalvi de diners pels treballadors i empreses, reducció de l’accidentalitat i dels problemes de trànsit, etc.